Testimonis de vida

Històries de superació a Sinapsi Addiccions

Feia anys que lluitava contra alguna cosa que desconeixíem. Què li estava passant a la nostra filla?
Buscant ajuda i trucant a moltes portes sense trobar cap solució.
Trobant-nos amb incomprensió, desconeixement, manca de mitjans i empatia.
Veure impotents el dolor i el deteriorament de la nostra filla.
Trobant finalment una mà on agafar-nos. La mà dels professionals de Sinapsi.
el Pep Cleries, SABIA el que estàvem vivint i posseïa experiència, coneixements i mitjans per acompanyar-nos en el llarg camí que ens esperava.
Quatre anys després i després de lluitar molt per superar el que ara sabem que és una malaltia, la nostra filla és una addicta en procés de recuperació.
Aquella època tant difícil cada dia resulta més llunyana i el present és esperançador.
Devem una immensa gratitud a Sinapsi: el seu recolzament professional i humà ha estat i és constant.
Com a familiars, el procés ens ha conduit a un intens creixement personal i ara sabem que amb l´ajut dels professionals qualificats i amb constància i esforç és possible tornar a la vida.
M.C.

Tinc 62 anys i sóc addicte a l’alcohol. Des de ben jove vaig començar a beure com una forma de relació social, una costum que va anar evolucionant al llarg dels anys.

Tot just després de la meva jubilació, per a mitigar el meu malestar i el buit que sentia, vaig començar a acompanyar l’alcohol amb pastilles antidepressives que em receptava el psiquiatra.  El consum es va ser cada vegada més gran, el tremolor de les mans era cada vegada més plausible, cada vegada amb menys control i la vida va començar a ser un infern del qual jo no sabia com sortir. La malaltia m’havia atrapat i jo… no era pas conscient .

La paraula rendició, no formava part del meu diccionari. Sempre acostumat a lluitar contra les adversitats, no entenia gens que aquest era el peatge que hauria de pagar per vèncer els entrebancs del meu particular dia a dia.

No comprenia la força que tenia el vici de beure. Sí… sí… jo ho considerava un vici. Que era una cosa puntual que jo podia controlar, fins que va arribar el dia en que ja tot va ser diferent.

Primer era un mareig que es prolongava, després eren les cames que no responien al meu caminar, primer en simples ensopegades, més tard caigudes que feien esgarrifar, més tard la vista emboirada que m’amagava un dia clar. Una mirada que em negava a observar-la quan era davant el mirall.

No era conscient que el temps em dominava, que jo només era un titella arrelat a una malaltia que poc a poc em devorava i que jo no sabia veure-la per enlloc.

Fins que un dia vaig “comprendre” que rendir-me era la millor opció  per començar a lluitar contra la malaltia. Mai és tard si aquest moment arriba. I cal aprofitar-ho si de veritat volem viure, perquè sinó, només ens queda tornar a començar a morir.  

Ara, després de 18 mesos, segueixo en tractament a Sinapsi i ara sí, començo a sentir-me lliure de decidir el meu destí.

Joan Verdaguer

Tinc 54 anys, sóc dona i mare. Vaig tenir una parella addicta a l’alcohol i a la cocaïna, durant més de 12 anys. van ser temps d’anades i vingudes, de l’ara sí és la definitiva… del mai més, és l’última vegada… i així va anar transcorrent el temps, sempre disculpant-lo, sempre volent saber on estava, què feia, sempre “cuidant-lo”, o això és el que creia. 

Els caps de setmana jo també consumia; de fet era l’únic que ens unia.
Era COADICTA i no ho sabia.

Va arribar un dia en que em vaig parar a pensar i vaig descobrir que si volia una altra vida, una vida millor, sens dubte havia de posar-me JO en primer lloc, deixar de voler sentir com ell i centrar-me en mi, focalitzar tota la atenció i energia en la meva persona, a la que tantes vegades vaig deixar de costat.

El primer pas va ser llegir el llibre “Las mujeres que aman demasiado”, recomanat per una psicòloga.

El segon va ser reconèixer i localitzar el “problema” que tenia. Era Dependència
Emocional.

El tercer pas va ser demanar ajuda per superar aquest temps on confonia l’AMOR amb la dependència cap a la meva parella.

Després de superar un càncer i quatre anys de teràpia individual i grupal, puc dir amb tota la força, salut i llibertat el que comporta la superació personal d’aconseguir una vida plena.

Al costat de la meva parella actual he trobat el que sempre havia desitjat, una relació de respecte mutu i l’amor ben entès. Ha valgut la pena tot el camí per arribar fins on estic ara.

Gemma J.

On contactar-me:

Telèfon

622 06 59 59

Email

info@sinapsiadicciones.com

Direcció

Av. Josep Tarradellas 50

Barcelona – 08029

    * camps obligatoris

    He llegit i accepto la Política de Privacitat